Segons afirma Gras i Elias, l'origen de Botarell fou una antiga alqueria musulmana. La primera carta de població data de l'any 1184 quan l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, donà a Berenguer de la Bisbal i a la seva muller el lloc de Botarell amb l'obligació que el poblessin i el tinguessin en feu de l'Església de Tarragona, reservant-se els delmes i les primícies. Però abans d'aquest document de donació, el lloc surt ja esmentat en les Cartes de Població de Cambrils i de Segura ( despoblat que pertany actualment al terme de Riudecanyes ), i que donen a entendre que Botarell es trobava ja habitat abans de la donació. El senyoriu que l'Arquebisbe exercia sobre els pobles del Camp era compartit amb el Rei, cosa que generava continues diferències, que finalment quedaren resoltes l'any 1391 quan Joan II vengué a l'Arquebisbe Ennec de Vallterra els drets reials sobre unes poblacions i les jurisdiccions sobre d'altres, entre elles Botarell.

A finals del segle XVI, la senyoria de Botarell pertanyia a la família Montargull. Passà després de la Guerra dels Segadors als marquesos de Tamarit, partidaris de la causa castellana, que en tingueren la propietat fins a l'extinció de les senyories el segle XIX.

La població formà part de la Comuna del Camp de Tarragona, gairebé des de la seva creació. Participà, com tots els pobles del Camp, en la Guerra dels Segadors i en la de Successió.

Durant el segle XVIII hi ha un redreçament econòmic i demogràfic que perdurà fins ben entrat el segle XIX, malgrat la inestabilitat política i social que sacsejà el país, i de la qual Botarell no se'n pogué pas sostreure, fins al punt que alguns veïns hi perderen la vida i l'Ajuntament i la presó foren cremats pels carlins l'any 1836.

La fil.loxera afectà el terme de Botarell, entre els anys 1899 i 1902, devastant completament les plantacions de ceps. Enmig de grans penúries comencen a replantar-se les vinyes en uns indrets del terme i en d'altres són substituïdes per nous conreus, especialment l'olivera i l'avellaner. 

A Botarell és especialment tradicional l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient, que reparteixen els seus regals a tots els nens i nenes del poble fent una cavalcada que recorre tots els carrers i s'atura sota de cada finestra i balcó on, il.lusionats, els esperen els més menuts amb una corda per estirar els paquets que els patges s'ocupen de lligar-hi. Al febrer se celebra la festa major d'hivern, el dia 2 en honor de la patrona, la Verge de la Candela i s'organitzen actes propis de festa major. El dia 3, Sant Blai, es beneeixen els típics "blaiets" i els fruïts que, guardats i menjats el 25 de març, festa de la Mare de Déu, protegeixen del mal de gola.

La festa major d'estiu és el dia 10 d'agost en honor del patró del poble, Sant Llorenç. Ja s'han convertit en tradició actes tan emblemàtics com la "Trobada de poetes de les nostres comarques" i "les havaneres amb sardinada i rom cremat" que es porten a terme en el marc incomparable de la Font Vella. Altres actes típics de festa major estan destinats a tots els vilatans i forasters per al gaudi de petits i grans i ocupen ,gairebé, una setmana en la qual  les activitats omplen el temps de lleure.

A l'abril se celebra també la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, amb la tradicional venda de llibres i roses. 

-Es conserven les restes del castell, edificació que domina el nucli urbà, d'estil renaixentista, bastit a finals del segle XVI o començaments del segle XVIII. Actualment es pot veure encara la part inferior del clos del castell, amb les parets inclinades a manera de contraforts. 

-L'església parroquial de Sant Llorenç és d'estil renaixentista, construïda entre els anys 1617 i 1622. Durant la guerra civil de 1936-39, foren destruïts retaules i quadres de gran valor artístic. 

-La Pedra Fita situada a l'entrada del poble. Segons el doctor Vilaseca es tracta d'un monument megalític, que tenia el significat d'objecte de culte o de representació fàl·lica, teoria ja admesa per a la majoria de menhirs. El més probable és que aquesta pedra fos una fita antiga, ja que molts documents del segle XII parlen sovint de mollons d'aquesta mena. 

-La Font Vella de Botarell és mil·lenària, no es coneix ben bé el seu origen però es creu que va ser al seu voltant que es fundà el poble per la seva aigua abundant, d'una qualitat excel·lent. Avui, i des de fa unes dècades, és el lloc de reunió per celebrar la major part dels actes de les festes del poble, ja que l'entorn té una gran bellesa.

*Els masos 

-El Mas del Gerro és un mas d'estil modernista bastit l'any 1915, del qual cal remarcar la balconera rematada amb una sanefa de rajoles de ceràmica decorada amb motius vegetals.

-El Mas d'en Duran és el més important de la Quadra de Tascals (figura l'any 1497). A la planta baixa, d'origen medieval, hi ha uns grans arcs fets amb pedres de carreu, al primer pis encara es conserva l'altar de la capella dedicada a Sant Antoni (1794). Nombroses pintures murals a diferents dependències del mas donen testimoni del seu antic esplendor senyorial.Actualment és l'edifici on s'han ubicat les oficines de la Planta de compostatge de residus sòlids urbans del Baix Camp.

-La construcció del mas d'en Vernis data de l'any 1737 segons figura a la pedra que tanca l'arcada de la porta principal, però les seves restes fan pensar que és la data d'una reforma feta sobre una obra més antiga. 

-El mas d'en Giol, segons la tradició popular, és un mas molt antic construït en "temps dels moros" format per tres edificis: l'habitatge dels propietaris, la dels masovers i l'església la qual estava sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors.

-El mas d'en Perdiu va ser reformat l'any 1910 amb un projecte de l'arquitecte Rubió, deixeble d'Antoni Gaudí , que va dissenyar una espectacular xemeneia de considerable alçada, construïda amb maons i ceràmica de decoració geomètrica, encimbellada amb ornaments de terrissa popular i que està suportada exteriorment per una columna helicoïdal de gran bellesa. El menjador, situat a la planta alta, té les parets decorades amb pintures de motius florals i vegetals, fetes al fresc probablement pel mateix Rubió, que harmonitzen amb l'arrambador on l'arquitecte utilitzà la pintura combinada amb la ceràmica. De gran bellesa és l'escalfapanxes, realitzat amb ceràmica vidrada , una de les més característiques de l'estil modernista de la millor època. Cal remarcar també els treballs de serralleria de les baranes dels balcons i de les reixes.

Llibre de Botarell.- Josep Roca i Gran.- Ajuntament de Botarell, 1984

Guia de Botarell.- Carles Maristany Tió.- Diputació de Tarragona 1981 

El Municipi | Ajuntament