 -Es
conserven les restes del castell, edificació que domina el nucli
urbà, d'estil renaixentista, bastit a finals del segle XVI o començaments
del segle XVIII. Actualment es pot veure encara la part inferior del clos
del castell, amb les parets inclinades a manera de contraforts.
-L'església parroquial de Sant Llorenç és d'estil
renaixentista, construïda entre els anys 1617 i 1622. Durant la guerra
civil de 1936-39, foren destruïts retaules i quadres de gran valor
artístic.
-La Pedra Fita situada a l'entrada del poble. Segons el doctor Vilaseca
es tracta d'un monument megalític, que tenia el significat d'objecte
de culte o de representació fàl·lica, teoria ja admesa
per a la majoria de menhirs. El més probable és que aquesta
pedra fos una fita antiga, ja que molts documents del segle XII parlen
sovint de mollons d'aquesta mena.
 -La
Font Vella de Botarell és mil·lenària, no es coneix
ben bé el seu origen però es creu que va ser al seu voltant
que es fundà el poble per la seva aigua abundant, d'una qualitat
excel·lent. Avui, i des de fa unes dècades, és el
lloc de reunió per celebrar la major part dels actes de les festes
del poble, ja que l'entorn té una gran bellesa.
*Els masos
-El Mas del Gerro és un mas d'estil modernista bastit l'any 1915,
del qual cal remarcar la balconera rematada amb una sanefa de rajoles de
ceràmica decorada amb motius vegetals.
-El Mas d'en Duran és el més important de la Quadra de
Tascals (figura l'any 1497). A la planta baixa, d'origen medieval, hi ha
uns grans arcs fets amb pedres de carreu, al primer pis encara es conserva
l'altar de la capella dedicada a Sant Antoni (1794). Nombroses pintures
murals a diferents dependències del mas donen testimoni del seu
antic esplendor senyorial.Actualment és l'edifici on s'han ubicat
les oficines de la Planta de compostatge de residus sòlids urbans
del Baix Camp.
-La construcció del mas d'en Vernis data de l'any 1737 segons
figura a la pedra que tanca l'arcada de la porta principal, però
les seves restes fan pensar que és la data d'una reforma feta sobre
una obra més antiga.
-El mas d'en Giol, segons la tradició popular, és un mas
molt antic construït en "temps dels moros" format per tres edificis:
l'habitatge dels propietaris, la dels masovers i l'església la qual
estava sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors.
 -El
mas d'en Perdiu va ser reformat l'any 1910 amb un projecte de l'arquitecte
Rubió, deixeble d'Antoni Gaudí , que va dissenyar una espectacular
xemeneia de considerable alçada, construïda amb maons i ceràmica
de decoració geomètrica, encimbellada amb ornaments de terrissa
popular i que està suportada exteriorment per una columna helicoïdal
de gran bellesa. El menjador, situat a la planta alta, té les parets
decorades amb pintures de motius florals i vegetals, fetes al fresc probablement
pel mateix Rubió, que harmonitzen amb l'arrambador on l'arquitecte
utilitzà la pintura combinada amb la ceràmica. De gran bellesa
és l'escalfapanxes, realitzat amb ceràmica vidrada , una
de les més característiques de l'estil modernista de la millor
època. Cal remarcar també els treballs de serralleria de
les baranes dels balcons i de les reixes.
|